El Govern presenta el Pla de Sequera

conseller-ma
L’objectiu és garantir el subministrament d’aigua de qualitat i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’economia.  El Pla estableix les actuacions que tots els sectors han de dur a terme en cadascun dels escenaris possibles

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, han presentat avui el projecte d’esborrany del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera a les Illes Balears, que demà s’enviarà als membres de la Junta de Govern de l’Administració hidràulica i del Consell Balear de l’Aigua, de manera que el dia 22, quan se reuneixen ambdós organismes, es puguin recollir totes les observacions i començar la tramitació de l’esborrany definitiu de Pla, que es tramitarà com un Decret.

L’objectiu del Pla, segons Vidal, “és garantir el subministrament d’aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’activitat econòmica” d’una possible sequera, per a la qual cosa s’establiran mesures per als diferents escenaris i es detallaran “les actuacions que han de dur a terme els diferents organismes”.
El Pla delimita les unitats de demanda d’acord amb criteris hidrogeològics i de gestió, a diferència de les anteriors, que es definien per termes municipals, tal com ha explicat Garau, que ha detallat que “aquesta delimitació s’ha fet segons la geologia i el comportament dels aqüífers, i les infraestructures de gestió de l’aigua de què es disposa”. D’aquesta manera, s’aconsegueix “una avaluació millor de la situació i un seguiment més acurat”, i s’estableixen set unitats a Mallorca i una per a cadascuna de la resta d’illes.

Situació actual
Per això, s’han revisat els recursos disponibles, que són de 354 hm3 (289,2 a Mallorca, 22,4 a Menorca, 40,2 a Eivissa i 2,3 a Formentera), la majoria dels quals, el 67 %, són subterranis, mentre que la demanda se situa en uns 245 hm.

Les aigües depurades disponibles (les que tenen tractament terciari) representen el 17 %, uns 60 hm3, i les dessalades, un 14 %. En aquesta darrera dada, però, Eivissa destaca per la utilització d’aigua dessalada en un percentatge del 40 %. L’ús principal d’aquest recurs és d’abastiment urbà, que és el “prioritari”, segons marca la Directiva marc de l’aigua.

Mesures
El Pla estableix un seguit de mesures per a la gestió de la sequera que es divideixen en planificació, estratègiques i de mitigació, tant organitzatives com operatives.
Pel que fa a la planificació, el Govern ha de seguir amb la recopilació de dades i la gestió i el seguiment de la sequera. En canvi, els ajuntaments han de gestionar el proveïment, d’acord amb les seves competències, amb un Pla de gestió de l’aigua (que preveu la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives), que actualment només fa Santanyí; en matèria de pous, els de reserva han d’estar connectats a la xarxa i amb una bomba, llestos per entrar en funcionament, mentre que els de garantia són obligatoris per als municipis que no en tinguin de reserva, en un termini màxim de quatre anys, fora del radi d’influència dels habituals. D’altra banda, vint-i-un municipis i tres mancomunitats han d’elaborar plans d’emergència de sequera, segons preveu el Pla Hidrològic Nacional, per als nuclis amb més de 20.000 habitants de població real o flotant, que hauran d’estar aprovats per l’Autoritat hidràulica abans de desembre de 2019.

L’Administració competent en matèria d’agricultura ha de promoure la reutilització d’aigües depurades i l’eficiència d’ús d’aigua del sector. També ha de redactar un pla d’ús de parcel·les agrícoles que estableixi limitacions de consum o de cultiu segons els requeriments hídrics en cada estat de sequera, en un termini de dos anys des de l’entrada en vigor del Pla.
En aquest estat de planificació, els camps de golf que fan servir aigües subterrànies han de preveure la instal·lació d’infraestructures de reg amb aigües depurades per poder fer-les servir en cas d’alerta i prealerta.

Pel que fa a les mesures estratègiques, que les ha de prendre la Direcció General de Recursos Hídrics, consisteixen bàsicament en les mesures de gestió de la xarxa en alta en cada escenari. Bàsicament fan referència al manteniment de les instal·lacions i, quan s’entra en alerta i prealerta, la salvaguarda dels aqüífers de s’Estremera i sa Marineta.
En estat d’estabilitat o normalitat s’han de dur a terme els treballs de manteniment de les instal·lacions dessaladores en prevenció de poder entrar en estat de prealerta. Així mateix, s’ha de mantenir un mínim de dessalatge necessari per satisfer la demanda.
En estat de prealerta de sequera, han de començar els treballs necessaris per posar a punt totes les línies de producció de les dessaladores que puguin aportar aigua a les unitats de demanda que estiguin en aquesta situació. Així mateix, gradualment, s’han de posar en funcionament les línies necessàries fins a arribar al màxim de capacitat de totes les dessaladores, amb l’objectiu que estiguin totes a ple funcionament si s’arriba a l’estat d’alerta.
Les mesures de mitigació comporten la creació d’un comitè tècnic de seguiment de la sequera, amb una representació tècnica fixa i la possibilitat de convidar les administracions i els sectors afectats. La tasca d’aquest Comitè és de seguiment i assessorament.
Mesures operatives
La directora general de Recursos Hídrics ha detallat que cada estat representa la posada en marxa de diferents mesures operatives.
En cas de prealerta s’estableix l’obligació dels organismes gestors de l’abastament afectats de llançar campanyes de conscienciació d’estalvi d’aigua, començar la instal·lació de pous de garantia, instal·lar i posar en servei les infraestructures d’aigües regenerades i començar l’augment progressiu del seu ús. Pel que fa als organismes gestors de l’abastament afectats amb connexió a dessaladores, tenen l’obligació, segons estableix el Pla, de començar l’augment progressiu de la compra d’aigua dessalada, amb l’objectiu d’arribar a l’estat d’alerta amb el màxim de capacitat subministrada, mentre que els que no hi estan connectats han de començar reduccions de consum.
A més, els regants amb concessió per regar amb aigües subterrànies que formen part d’una comunitat de regants amb aigües depurades han de substituir progressivament l’ús d’aigües subterrànies per aigües depurades, amb l’objectiu que en cas d’entrar en alerta la substitució haurà d’haver estat del 100 %.
Els camps de golf que disposen de concessions d’aigües subterrànies, d’altra banda, estan obligats a establir la posada a punt de les instal·lacions per regar amb aigües depurades i començar la substitució gradual d’aigües subterrànies per aigües regenerades, amb l’objectiu que en cas d’entrar en estat d’alerta la substitució haurà d’haver estat del 50 %.
En cas d’alerta, s’estableix l’obligació dels organismes gestors de l’abastament afectats de continuar les campanyes de conscienciació d’estalvi de l’aigua, la posada en funcionament dels pous de garantia i l’augment de l’ús d’aigües regenerades fins a la capacitat màxima. Els que estiguin connectats a dessaladores han d’adquirir aigua dessalada al màxim de la capacitat de subministrament de la infraestructura disponible i començar reduccions de consum d’aigua, mentre que els que no ho estiguin han de començar restriccions obligatòries, com aturades nocturnes i limitació del reg de jardins o de neteja de carrers. En cas que el pou o els pous de garantia no siguin operatius, la Direcció General de Recursos Hídrics pot autoritzar temporalment el canvi d’ús de pous agrícoles o altres usos, propers a les xarxes, que puguin aportar aigua a la xarxa de distribució, prèvia autorització de l’Administració sanitària.

Els regants amb concessió per regar amb aigües subterrànies han de limitar el consum d’aigua sobre la base del Pla d’Ús de Parcel·les Agrícoles Regades de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, i els camps de golf que fan servir aigües subterrànies, les han de substituir gradualment per aigües regenerades, amb l’objectiu que en cas d’entrar en estat emergència la substitució haurà d’haver estat del 100 %.

En l’estat d’emergència, els organismes gestors d’abastament afectats estan obligats a prohibir el reg de jardins, arbres, zones verdes i esportives, siguin públics o privats, a excepció del reg amb aigües depurades, la neteja de vials, carrers, sendes i voreres, públics o privats, a excepció que es faci amb aigües depurades, i l’emplenament o la renovació de qualsevol tipus de piscines (d’ús públic o privat).

En cas que el pou o els pous de garantia no siguin operatius, la Direcció General de Recursos Hídrics pot autoritzar temporalment el canvi d’ús de pous agrícoles o altres usos, propers a les xarxes, que puguin aportar aigua a la xarxa de distribució, prèvia autorització de l’Administració sanitària. El Pla recull també la prohibició de determinats cultius de regadiu d’acord amb el Pla d’Ús de Parcel·les Agrícoles Regades de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, i les restriccions en els requeriments hídrics ambientals fins als cabals mínims que estableix el Pla Hidrològic de Conca quan sigui imprescindible per assegurar el proveïment urbà. En cas que la restricció afecti ecosistemes, hàbitats o espècies considerades vulnerables davant situacions de sequera, especialment a les zones incloses a la Xarxa Natura 2000 o en la Llista d’aiguamolls d’importància internacional d’acord amb el Conveni de Ramsar, cal un informe de la Direcció General de Biodiversitat.

En qualsevol cas, ha volgut subratllar Garau, “l’ús urbà prevaldrà sobre la resta d’usos” mentre s’aplica l’article 58 de la Llei d’aigües sobre mesures extraordinàries, que recull la suspensió temporal de concessions d’aigües subterrànies si és necessari.

El Pla estableix els indicadors de sequera, que són els nivells dels aqüífers, els volums emmagatzemats als embassaments i els volums captats a les fonts, que serveixen per determinar l’estat de sequera o la disponibilitat del recurs. Aquest estat es determina mitjançant l’índex de sequera, que s’ha de calcular mensualment; han de transcórrer entre tres i dos mesos, segons l’estat dels recursos, per canviar de nivell. És a dir, una unitat de demanda ha d’estar tres mesos en prealerta per assumir aquest estat, i dos mesos en alerta perquè aquesta sigui oficial.

 

Comparteix aquesta publicació