15/06/2012. Aquest informe revela l'impacte ambiental de les importacions d'aliments a l'Estat Español. La jornada s’ha completat amb la intervenció d’en Mateu Morro (coordinador d’Unió de Pagesos) i en Nofre Fullana (en representació d’APAEMA, l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca) que han analitzat les causes que fan que la major part dels aliments que consumim provinguin de fora mentre que els pagesos aquí hagin de lluitar cada dia per guanyar-se la vida dignament.

L’estudi explica amb detall quins són els principals aliments que importem i els seus països d’origen, i aprofundeix en el càlcul de les emissions de CO2 derivades del seu transport en funció de la quantitat importada, la distància i els mitjans de transport utilitzats. Segons aquest estudi, l’any 2007 es van importar més de 29 milions de tones d'aliments que van recórrer una distància mitjana de 5000km, principalment per mar i carretera, alliberant a l’atmosfera uns 5 milions de tones de CO2. Pel que fa als tipus d’aliments importats, els que més distància recorren són, per aquest ordre, els cereals i pinsos, els peixos i el marisc, el cafè i altres espècies, i les fruites i llegums; procedents d’arreu d’Europa, d’Amèrica Central i del Sud (el 40% del total), així com també de la resta de continents encara que en menor quantitat. Fins i tot els aliments identificats típicament amb la nostra dieta i el nostre paisatge, com el vi o els cigrons, viatgen milers de quilòmetres. Així per exemple el 87% dels cigrons que es consumeixen a Espanya són importats, principalment de Mèxic, mentre que la superfície dedicada a aquest cultiu ha disminuït dràsticament a Espanya amb la pèrdua d'ocupació i paisatge que això suposa.

Però el major impacte ambiental i social es deu a la massiva importació de cereals i pinsos, ambdós destinats a alimentar el model de ramaderia industrial. I és que en total, a l’Estat Español s’importen cada any unes 15 milions de tones d'aliments per al bestiar (incloent els 7 milions de tones de soja, procedents principalment d'Argentina i Brasil, on l'expansió d'aquests cultius està provocant la desforestació de l'Amazones i el desplaçament de moltes comunitats). Aquests fenomens, sumats a la contaminació ambiental del transport, agreugen la crisi climàtica, alimentària i ecològica. Però en contrast amb aquest model agroindustrial globalitzat estan naixent amb força les alternatives plantejades des dels sector agrari, que aposten per tornar a conrear la terra i  pel consum d’aliments locals, de temporada i fins i tot ecològics. Iniciatives com la dels menjadors escolars ecològics, la web aforavila.com o els mercats setmanals d’aliments locals i ecològics s’estan consolidant i posen de manifest que hi ha una necessitat de retornar a la terra, que es manifesta en una demanda creixent d’aliments bons i de proximitat. Per tot plegat, i malgrat el context global de crisi, ser pagès avui en dia és de les opcions laborals més segures i amb més projecció de futur, entre altres coses perquè mantenir l’actual model global d’alimentació és car en tots els sentits i perquè l’alternativa en definitiva és de sentit comú, asseguren des d'Amics de la Terra.